L’adolescència, és una etapa on les respostes dels adolescents, i els seus sentiments solen ser imprevisibles, no només per a ells, sinó també pels adults amb qui conviuen.
L’adolescència és un període de la vida que suposa un temps de pas al món adult, on les famílies i els seus fills i filles han de fer reajustaments respecte al temps de la infància: els fills han de recórrer el camí que transitarà entre el món infantil i l’adult. Entren en la vida activa, social i en la relació amb l’altre sexe. És una etapa on les respostes dels adolescents, i també els seus sentiments solen ser imprevisibles, no només per a ells, sinó també pels adults amb qui conviuen. Per aquest motiu és necessari que les famílies es mostrin flexibles i es donin un temps per actuar i acompanyar als seus fills davant d’aquesta nova situació de difícil procés
Famílies i docents busquen receptes educatives per aplicar en el tracte amb els adolescents, amb el desig de millorar la relació amb l’adolescent evitant el conflicte. Però les respostes infal·libles no existeixen. Tanmateix, si hi ha formes d’abordar els conflictes que apareixen amb l’adolescència, acceptant que els conflictes formen part de la vida de les persones, i poden ser una oportunitat per a l’aprenentatge. La paraula, el diàleg i l’escolta són les millors eines per afrontar-los.
L’acte d’educar implica certes coaccions i limitacions respecte a les conductes dels infants: des del control d’esfínters a la primera infància, fins als límits horaris de l’adolescència, així com limitar de les videoconsoles, que aconsegueixen protegir a l’infant de la tirania de l’objecte pantalla.
Però educar no és amansir, sinó fer-se càrrec d’una funció que ha de permetre a famílies i joves inventar respostes davant les preguntes de la vida. Educar és transmetre valors, normes de convivència, esperances respecte al futur. Però educar és també ensenyar a respondre de les pròpies eleccions, fer-se responsable dels errors que cometem.
Educar en aquesta etapa genera molts interrogants, posa en qüestió moltes certeses que l’adult té de quan era petit. La majoria dels educadors troben a faltar espais a on tractar els dubtes per poder-se orientar.
Moltes vegades la trobada amb altres pares o amb un professional ajuda, per un costat a tractar el malestar i per l’altre a poder orientar-se. En definitiva per reflexionar sobre el que els hi passa amb els fills i filles.
De què es tracta doncs?, de conversar d’allò que a cadascú li inquieta de la relació amb els fills, i cercar punts de suport que impliqui l’estil personal i familiar.
Des de Galileu Innova oferim un espai per reflexionar, discutir i escoltar que permeti a famílies i docents trobar acompanyament, orientació en la relació amb els adolescents.
Xavier Benito
Pedagog i mestre
Coordinador del centre psicopedagògic Galileu Innova.
