La infància és un terme ampli aplicat als éssers humans que es troben en fase de desenvolupament entre el naixement i la pubertat.

 

La infància és un terme ampli aplicat als éssers humans que es troben en fase de desenvolupament entre el naixement i la pubertat.
És un temps de construcció subjectiva, on el context familiar i escolar té molt valor, un pes específic important per la persona.
Construcció entorn preguntes vitals, que sovint ja tenen respostes en els nens però no ha estat possible ser escoltades doncs poden angoixar a l’adult que té al seu costat.
És a la infància on es rep l’impacte directe dels esdeveniments que l’envolten, són els nens i les nenes extremadament receptius a la forma de parlar i de com se’ls tractar per part dels adults.
El malestar és una sensació, indefinible a vegades respecte a el funcionament orgànic, físic i psicològic, de localització general o local. En sentit ampli podríem dir que suposa unes situacions que alteren la tranquil·litat o confort de la persona.
Així si parlem dels malestars en la infància, ens trobem amb aquestes alteracions del confort fins i tot amb el patiment del nen o de la nena, dels pares i dels mestres que són els observadors directes d’aquests desordres psíquics.
Fins i tot podríem canviar el nostre títol i pluralitzar-lo, incloure les infàncies ja que no hi ha una única manera de viure aquesta etapa de la vida, doncs cadascun és singular, i cal tenir en compte les diferències individuals.
Les manifestacions d’aquests malestars són variades i poden estar relacionades amb el propi cos, en la relació amb els altres o respecte a el seu entorn, com l’escola.
Les dificultats a l’escola, els mutismes, les inhibicions o els bloquejos, les enuresis, les dificultats en dormir sol, la inquietud, els crits, la manca d’atenció i l’agressivitat, les pors, les fòbies i tota una sèrie de manifestacions que ens indiquen que quelcom passa, que hi ha una simptomatologia a desxifrar, ja que els nens sovint no tenen un altra manera d’expressar el seu malestar.
Cal trobar la manera d’apropar-nos a la seva intimitat, des de una posició d’escolta això suposa acollir la seva paraula i requereix una atenció especialitzada.
En les converses amb els pares i les mares podem localitzar els punts de dificultat d’uns i d’altres. A vegades és el propi nen o nena que ho explica amb els seus jocs, dibuixos o converses si se li dóna un lloc per fer-ho.
El model de treball a Galileu Innova es basa en l’ús principalment de la paraula on cada nen, nena, adolescent, jove, pare i mare, sigui considerat en la seva particularitat.
Nosaltres donem valor a les seves paraules que apareixen en les invencions i en els recursos que es posen en joc per tractar allò que apareix com a dolorós, incòmode i fins i tot estrany.
Confiem en les possibilitats d’una conversa on els professionals del centre orientin i facilitin la producció de respostes als problemes i conflictes.
Es necessari saber quines són les causes del malestar psíquic que no coincideixen amb les xifres o índex diagnòstics que marquen, assenyalen i posen límits a la subjectivitat.
El treball psicològic permetrà anar desxifrant els símptomes i fer-se càrrec del que passa, més enllà del fenomen o la conducta, cercar en quin punt s’està implicat, com diem tenint en compte els recursos propis, sovint lligats a l’experiència i la biografia.
Atenció terapèutica que té com efectes la pacificació del cos, la mobilització del desig per saber i aprendre, cercar altres maneres de fer amb els altres o la separació del que incomoda, així com assumir les pròpies decisions i actes per la millora de l’estar en el món.
L’equip de Galileu Innova considerem també que es fa necessari, cercar punts de trobada i d’intercanvi amb altres professionals per treballar pel benestar de la persona que estem atenent o que ens ha consultat.

Marta Cequiel.
Psicòloga. Especialitat Clínica.