Aquesta festivitat s’anua molt bé a la societat de consum i a l’empenta a satisfer els desitjos de petits i grans.

A la llum del fanalet.
Amb la llum del fanalet,
jo aniré a esperar al tres reis,
perquè em portin moltes coses
Pau i joia a tots els nens.
Quina fosca nit!
Ai quin fred que fa!!
Tot està adormit
Ja els sento arribar.
Jaume Moreno i Perecaula.

Celebració principalment cristiana, el Nadal dona el pretext per festejar trobades familiars i socials, per il·luminar els carrers i convertint-los en escenaris per gaudir de la ciutat de nit.

La tradició marca diferents fites en les quals els infants i els grans reben regals, se’ls intercanvien, es deixen sota l’arbre de Nadal, els caga el tió o els porten els Reis Mags després de magnifiques cavalcades que circulen per les ciutats i els pobles.

Aquesta festivitat s’anua molt bé a la societat de consum i a l’empenta a satisfer els desitjos de petits i grans.
Estem envoltats d’objectes molt seductors que ens inviten al consum, a vegades a comprar sense mesura, i aquí és on tots ens acostem al valor del límit amb l’encontre del qual marca el mercat.

Cal posar el límit.
El nen diu “necessito que em portin el joc de la Play”, la necessitat convertida en demanda a l’altre i en la satisfacció sempre submergida en aquesta demanda. A vegades aquesta necessitat es converteix en un imperatiu.

Que es vol mostrar amb la compra d’aquells regals o objectes?
La forma actual, sovint anomenada pels adolescents, de relacionar-se amb alguns objectes és enganxar-se. La separació entre l’objecte i el subjecte és difícil, la immediatesa és una prioritat i la satisfacció sovint és a soles amb l’objecte; solitària.

El límit, facilitar l’aturada, amb la presència, amb la conversa donant una atenció personalitzada al fill o a la filla per part de l’adult obre un temps per mostrar altres coses, altres formes de vincle i afavorir l’escolta, que a vegades vol dir també fer ús del silenci.

Quina cabuda hi té l’altre en tot aquest assumpte?

La relació amb l’objecte, si se li pot dir així com a relació, sobretot si és tecnològic no marca un impossible, no qüestiona, és etern, no incomoda com pot fer l’altre que està al costat.

Els altres, els pares, els germans, els amics, poden fallar, canviar, o sempre diuen el mateix, són repetitius, la seva mirada pot angoixar, la seva veu molestar, el seu tacte inquietar, poden desitjar… l’objecte no ho fa, i això dóna cert confort i seguretat.

L’empresa no serà fàcil, però si podem mantenir una ètica en el consum “responsable”, és possible satisfer els desitjos dels infants, adolescents i joves al Nadal.

En les trobades familiars els àpats ajuden però les persones som les convocades cadascuna amb el seu estil de fer aportant diversitat a la taula.
Els contes, les rondalles, els balls, les cançons, sobre el Nadal sobre l’hivern, poden permetre que petits i no tan petits mostrin el seu interès per reunir-se i compartir una estona amb els altres.
El regal com a do, quelcom singular per l’altre, al Nadal és un regal anunciat, escrit en una carta o en un paper per l’amic invisible, donant pistes del que vol l’altre.
Deixar quelcom per desitjar, no satisfer del tot la demanda de l’altre pot ser una premissa interessant per posposar l’acte del regal i la seva recepció, o per pensar si realment és necessari, per introduir el temps d’espera o fer canvis.

El fanalet que ens orienta i ens permet veure en la foscor. Propostes.

Escriure la carta als Reis i conversar sobre ella, ens proporciona un coneixement de pensament del infant i com veu o evidencia els seus interessos.

Els jocs amb les nines i els cotxes, que tant interessen als infants permeten representar situacions viscudes i fins i tot donen via lliure a les seves fantasies.
Els jocs cooperatius de taula per jugar en família o amb els amics posaran en practica, entendre les regles del joc, executar-les, esperar els torns, saber perdre i guanyar. Donen cabuda als altres amb jocs que sàpiguen els més grans de la casa com el domino, o les cartes o jocs com el Concep o Viajeros al Tren on poden jugar amb els seus amics.
Els contes i els llibres infantils i juvenils ofereixen un espai per l’evasió però alhora també per trobar en el text elements per la construcció de la subjectivitat i per entendre qüestions tant serioses com l’amor, el sexe i la mort.
Utilitzar el que està en el món comercial per conversar …sobre els Supezings, o els Bayblade o la Ladybug, on els nens i nenes mostren que els hi enganxa d’aquella col·lecció.
El joc a l’aire lliure en parcs i jardins, a la platja o a la muntanya on no hi ha una organització prèvia i cal improvisar i gaudir del que t’envolta dona per moltes possibilitats tant de socialització com pel desenvolupament de les habilitats motrius.
I educar sobre els usos i abusos del mòbils i jocs digitals, per conèixer els seus interessos, acompanyar-los en el seu us i limitant-los quan calgui, sobretot durant els àpats o a l’hora d’anar a dormir.

Creiem que el joc neix de la necessitat de buscar, d’investigar, d’omplir el temps, podríem dir pel plaer de dominar l’espai i el temps. Alhora que els nens juguen poden inventar-se llocs i personatges i equivocar-se sense por.
El joc potencia la creativitat i els aprenentatges i desenvolupa habilitats i competències bàsiques per la vida adulta.

Com diu Tonucci “Jugar per un nen es la possibilitat de retallar un tros de món i manipular-lo, sol o acompanyat d’amics, sabent que on no pot arribar ho pot inventar. El joc es la verdadera necessitat del infant.”

Marta Cequiel.
Psicòloga.
Galileu Innova.