Com orientem la nostra pràctica de treball amb nens i nenes, adolescents i joves i les seves famílies?

La família arriba al centre exposant la seva preocupació pel seu fill o la seva filla respecte la seva conducta. Aquests poden dificultats en el son, pors, tristesa, inquietud motriu, discussions contínues a l’escola o amb els germans/es, manca d’interès per les tasques de l’escola i un ventall de situacions, a més de preguntes entorn del què és el que està passant.

Nosaltres recollim aquestes preocupacions i, d’entrada, realitzem algunes  entrevistes que ens permeten realitzar una primera orientació del treball a fer i conèixer alguns  aspectes de la vida de l’infant o jove.

Un cop hem acordat amb la família i els infants l’inici del treball psicològic, la psicòloga l’atén mitjançant l’ús de la conversa, l’expressió gràfica o els dibuixos, l’activitat lúdica com jocs simbòlics o de taula o utilitzant l’expressió escrita (per exemple amb  els contes). Proposem elaborar un text propi, un relat personal, basat en les experiències úniques dels infants i adolescents,  que els permeti orientar-se i situar les responsabilitats en les situacions que els convoquen.

Oferim una acollida de les pors, de les queixes i les alteracions del temps de la infància com serien els símptomes subjacents a la conducta. Aïllant amb l’infant i els seus pares, mares o tutor/es, les paraules que porten i els objectes que ens aporten.

Amb l’objectiu de construir un saber des de la pròpia experiència, els somnis, els jocs amb els quals se senten atrets i interessats, les converses amb els amics/gues, les paraules què els adreça la família….

Així, en l’espai d’atenció psicològica de Galileu Innova, proposem una experiència vital, per la paraula dels qui venen a la consulta, parlen d’allò que no va, del que no funciona, obstrueix, ocasiona conflictes i dificulta els aprenentatges.

Són els i les professionals de l’educació, els i les docents, el personal de la salut i els pares, mares o tutors/es qui tenen el poder de fer existir aquests espais on el saber dels infants, adolescents i joves i els seus símptomes són atesos des del respecte i la importància que tenen.

 

Que està esdevenint des de fa un temps?

Trobem que les paraules no aconsegueixen contenir uns cossos superats per excessos (inquietud motriu, incontinència verbal) o inhibicions (manca d’atenció, de concentració, poca expressivitat) com a resposta al patiment emocional de quelcom que no se sap com modular, perquè en part ve del món dels adults i de les seves maneres de fer davant la vida i els fills/es.

És llavors quan, en la pràctica de les nostres intervencions amb els nens, les nenes, els adolescents i joves. Així com amb les famílies i els professionals de l’àmbit escolar, que escoltem el malestar i anotem el que no s’atura o el que es repeteix en l’intercanvi de les relacions familiars i a l’escola, principalment, per assenyalar-ho i cercar en quin ordre lògic s’inscriu.

Ens cal descobrir quina és la constant que està desestabilitzant la vida d’aquests, una constant individual de cada infant i família,  impossible de generalitzar en una llei per a tots/es.

L’expectativa està en poder trobar una manera de saber fer amb el que ocupa cadascú de forma excessiva o sense regulació, descartant-ho, deixant-ho anar, trencant-ho, doblegant-ho i tota la sèrie de modalitats personals que apareixen en la sessió de treball: aspectes que s’observen i es comenten en les seves produccions durant la sessió, amb els dibuixos, jocs, contes, jocs de rol, construccions.

En les intervencions en el treball, es convida a la reflexió i l’anàlisi de les pròpies paraules i produccions, afavorint una relectura del què passa. Això produeix efectes en termes de benestar que seran considerats i anotats per conduir el tractament.

 

Marta Cequiel Corbatera
Psicòloga Clínica